Candidatura majoritària d’estudiants de la UB

Programa 2018-2021

Com aconseguirem la universitat que volem?

  • Fent pressió als òrgans de govern de la universitat perquè s’apliqui la moció del Parlament de Catalunya de l’abril de 2016 que instava al govern autonòmic a aplicar una rebaixa del 30% en les taxes universitàries i a equiparar els preus de màster amb els preus de grau. Cal recordar que, en el suposat context de la crisi econòmica, el 2011 els graus van augmentar un 67% i que fins ara no s’ha aplicat cap rebaixa. Necessitem un equip de govern a la Universitat de Barcelona capaç de fer front a les demandes de les estudiants de les classes populars, i que les sàpiga transmetre als organismes pertinents per tal que, en aquest cas, tothom tingui garantit l’accés a la universitat al nostre país.
  • Exigint a la Universitat de Barcelona que elabori de forma definitiva aquest III Pla d’Igualtat que porta més de 3 anys editant-se. Necessitem un protocol efectiu per tal de fer front les violències masclistes i LGTBIfòbiques JA! Un protocol que no invisibilitzi, criminalitzi ni revictimitzi les vícitmes, sinó que serveixi com a eina efectiva per a la gestió de qualsevol tipus d’agressió, assetjament sexual, acte de violència i misogínia i discriminatori contra les dones o el col·lectiu LGTBI. A més, creiem imprescindible la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els àmbits del saber i del coneixement, ja que considerem que no fer-ho esdevé una perpetuació de la silenciació i invisibilització que històricament ha imposat el patriarcat contra les dones. Considerem urgent la incorporació de figures femenines representatives dins els plans docents o com a pròpies generadores d’aportacions. Les estratègies anteriors i totes les que es considerin per tal d’acabar amb la discriminació diària que patim les dones a la universitat hauran de ser recollides al III Pla d’Igualtat de la Universitat de Barcelona.
  • Apostant perquè la Unitat d’Igualtat de la UB adquireixi les eines necessàries per a poder funcionar autònomament, que tingui pressupostos fixos i ampliables segons les seves necessitats i que d’aquesta manera l’ens no depengui sota cap concepte de la voluntat (o la no voluntat) d’un equip rectoral encapçalat per un home per a què es desenvolupi la seva activitat. Aquest fet passaria per la contractació d’un grup d’expertes que treballessin en la investigació i l’elaboració d’estratègies útils per a la recerca de la igualtat efectiva a la universitat i en la societat en general, i en el suport i l’atenció a les víctimes dins d’aquesta institució. Serien les encarregades de fer el seguiment i assegurar que es compleix el pla, i les que haurien d’actualitzar-lo segons les diverses necessitats emergents. Només aquestes expertes haurien de tenir capacitat de decisió sobre l’activitat de la Unitat d’Igualtat, amb el control adient per part dels òrgans de la universitat que pertoquessin. La llei obliga a que aquesta mesura es compleixi. Encara que ens diguin el contrari, els diners hi són, es tracta de distribuir-los correctament perquè això es pugui realitzar. Només falta la voluntat de l’equip de govern. Nosaltres, juntament amb la resta d’agents i persones feministes que siguin elegides al claustre, volem treballar perquè la Universitat de Barcelona esdevingui d’una vegada per totes igualitària.
  • Treballant pel replantejament de les beques de col·laboració, perquè no serveixin per crear contractes precaris per realitzar tasques que haurien de dur a terme personal amb contracte de PAS (personal d’administració i serveis). Aquest col·lectiu hauria de tenir els mateixos drets com a treballadors que acaben esdevenint, i si més no, que la feina els servís per desenvolupar la capacitat per la qual se’ls escull per a aquests llocs de treball
  • Creant un fons de beques de transport, perquè el territori no esdevingui una barrera per a cap estudiant de la UB. Més enllà que la principal activitat acadèmica, o bé la teoria o bé la pràctica, es realitzin en unes instal·lacions concretes, sovint ens hem de desplaçar a altres equipaments o centres universitaris, fet que acaba suposant un sobrecost afegit al brutal cost ja establert que suposa la matrícula.