Candidatura majoritària d’estudiants de la UB

Els estudiants de la UB rebutgem encendre la càmera durant els exàmens

La candidatura majoritària d’estudiants, Fem-la Pública, emetem un comunicat rebutjant la resolució del Rectorat que obre la porta a la mesura

Considerem que és una mesura que vulnera els seus drets i afirmem que hi ha altres mesures per a avaluar i per a identificar-se durant les proves

Ahir, dijous 7 de maig, el Rectorat de la Universitat de Barcelona va aprovar una resolució que permet que els estudiants siguin obligats a encendre la seva càmera durant la realització dels exàmens finals. S’argumenta que això pot servir tant per acreditar la identitat de l’estudiant que realitza la prova, com per controlar que aquest no fa ús de més recursos dels permesos ni es comunica amb els companys. Des de Fem-la Pública, la candidatura majoritària d’estudiants al Claustre i al Consell de l’Alumnat, considerem que aquesta decisió és desproporcionada i inadequada als temps que vivim, s’ataca directament a la nostra intimitat i se’ns carrega encara més pressió innecessàriament.

Obligar-nos a tenir la càmera encesa, que en principi s’exigiria per augmentar les garanties, suposa de facto un increment de risc pels estudiants i absurd pels objectius que es persegueixen. Considerem que és una decisió absurda i desproporcionada pels seus objectius i l’impacte que suposa per nosaltres —en tant que vulnera la nostra intimitat i ens sotmet a més pressió— i animem a l’equip rectoral i al conjunt del professorat —tot i que molts ja ho han fet i ho valorem positivament— que superin aquesta obsessió pels exàmens clàssics. No volem vomitar coneixement, sinó adquirir-lo. No volem tenir la càmera encesa, volem aprendre i fer-ho amb respecte pels nostres drets.

Primer de tot, sobre la qüestió de la identificació, existeixen altres formes d’acreditar qui està a l’altra banda de la pantalla —com ara la firma digital o accedir amb un usuari propi— i que no requereixen cap mena d’enregistrament. Per tant és innecessària prendre aquesta mesura. I sí, evidentment que hi cap la trampa de transferir a una tercera persona els codis d’entrada, però el mètode d’encendre la càmera tampoc és, evidentment, infalible. Demanaríem que es confiés una mica més en nosaltres, en els estudiants: ni els professors són policies, ni els estudiants sospitosos. Ja és prou complicada la situació com per complicar-la encara més.

Sobre el fet de voler evitar que es faci ús d’altres recursos, fins i tot en l’avaluació presencial es pot fer ús de “xuletes” o del mòbil en el moment de l’examen, així que no s’evitaria l’ús, senzillament es dificulta. Però, sobretot, potser seria el moment d’entendre que la memorització no és la millor forma d’acreditar l’aprenentatge. De fet molts professors han optat per mètodes d’avaluació més pràctics o de raonament lògic —en els quals es permet als estudiants disposar de més temps i recursos si cal—superant d’una vegada aquesta dèria memorística.

Aprendre en cap cas és “empollar”, en cap camp del coneixement. En algunes assignatures ja es permetia disposar d’apunts, de manuals o dels recursos que fessin falta —com ara les lleis en el cas dels estudiants de Dret—, abans d’entrar en aquesta situació excepcional perquè s’entenia que l’estudiant demostri la seva capacitat de raonament, anàlisi i resolució que no pas tenir una gran memòria.

A més a més, en una situació com l’actual és molt més complicat concentrar-se i el rendiment no és, ni de lluny, el mateix – tots aquells que han de “teletreballar” es poden fer a la idea que “teleestudiar” tampoc no és gens còmode. No disposem de biblioteques ni d’espais de treball adequats, a part que estem sotmesos a una pressió extraordinària a causa de la pandèmia —com tothom—, no se’ns pot exigir el mateix que en una situació de normalitat.

Cal tenir en compte que ordenar-nos encendre la càmera, a part de suposar una càrrega més de pressió, constitueix una vulneració a la nostra intimitat. És cert que quan acudim a classe els professors ja ens veuen, evidentment; però aquest no és el problema. Ni el professor ni ningú a qui no ho consentim té dret a observar la nostra esfera d’intimitat, com és la nostra llar i la nostra habitació. En aquests espais s’hi poden expressar simbologies o estètiques que formen part de la nostra intimitat i que han d’estar protegides. De la mateixa forma que qualsevol familiar, o persona amb qui es convisqui, pot interrompre la realització de l’examen i fer-nos suspendre si el professor en qüestió sospita que ens ha revelat informació (“que se’ns ha xivat“).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable Fem-la Pública UB +info...
Finalitat Gestionar i moderar els teus comentaris. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.